La pràctica pedagògica: un procés de disseny

Acostar-me a les qüestions d'educació des d'un punt de vista social i comunicatiu implica intentar entendre què és el que l'educació ha d'oferir perquè els escolars puguin viure vides productives a curt i mitjà termini. Per “vides productives” no s'ha d’entendre com relacionades amb els béns i serveis. El meu compromís és el de posar les necessitats humanes per a una vida satisfactòria i positiva com valors no negociables. Aquest enfocament difereix de la noció d'educació per a la reproducció, que es basa en l'estabilitat de les formes culturals i socials. L'estabilitat i l'autoritat són ànimes bessones. Gran part de la pràctica docent es basa en el supòsit que el professorat pot simplement reproduir formes socials i culturals, fent les coses com sempre s'han fet, i que al final els estudiants aprendran. En la majoria de les comunitats educatives en aquests dies, les persones han de crear els seus móns d'acord amb el que s'espera d'ells, i la tendència és per estar satisfets amb la semblança.

Els nostres instints educatius romanen tancats en una mentalitat prescriptiva que suposa que l'aprenentatge és uniforme i predictible. Els educadors prenen  decisions tot el temps, reforçant o trencant les convencions. Les decisions que prenguin dependran, entre altres coses, de la seva “voluntat" (o energia) per suportar les conseqüències de la seva resistència. Cal tenir en compte que, tant quan aprenem com quan ensenyem, no simplement utilitzem uns sistemes de representació externs a la nostra manera de viure en la societat. El que fem és posicionar-nos en el món, expressant una orientació que és cultural, social i històrica. Per aquesta raó, el disseny pedagògic de cada professor i la seva disponibilitat per trencar convencions i innovar depèn, entre altres coses, de la seva obertura a trencar convencions i crear noves formes de resoldre els dilemes docents de cada dia.

En aquest corrent de pensament, la pràctica pedagògica es converteix en un procés de disseny: el professor fa constantment eleccions en un ventall d'alternatives de tipus de textos, formes de treballar-los, formes d'interacció amb els estudiants i avaluació dels seus treballs. A més, també el procés d'aprenentatge es considera resultat d'una activitat de disseny: el que l'estudiant fa quan aprèn és apropiar-se dels recursos semiòtics que se li ofereixen durant la pràctica pedagògica, interpretar-los, reinterpretar el seu propi ventall de significacions i produir nous recursos semiòtics. És aquí, en la producció de recursos semiòtics que emergeixen del procés d'apropiació viscut per l'estudiant, que l’educador pot apreciar el procés d'aprenentatge. A través de les evidències generades pels estudiants, el professor (re) dissenya la seva pròpia pràctica, ja que hi troba informació sobre el major o menor èxit de les seves eleccions pedagògiques.